Energia

Amb els anys, l’escriptor ha anat afaiçonant més i més la seva escriptura. Poques paraules, cada cop menys i més esmolades. Amb la vida, li passa el mateix. Cada cop menys coses al seu voltant. Les essencials. «Vam arribar al món despullats i així és com hem de tornar a l’úter de la mare terra: sense res que ens lligui a la materialitat, amb la consciència neta, en silenci. Simples cèl·lules en descomposició. I després, molècules. Àtoms. Energia.», va dir fa poc en una entrevista.



Posted in Autoretrats | Tagged | Leave a comment

És que no m’enteneu

El problema és que em sembla que no m’enteneu, no sé si m’explico. És com el Ben Carson, sí home, aquest secretari d’Habitatge dels Estats Bullits d’Amèrica que té la pell fosca i que diu que els esclaus també van ser uns «immigrants» que arribaven tots ben arrengleradets a la bodega dels vaixells negrers per poder tenir el somni d’una vida més pròspera per als seus fills i per als seus néts a la terra promesa americana… Vull dir que les paraules són relatives i de vegades immigrant pot ser sinònim d’esclau, igual que governant pot ser sinònim d’ignorant. Em seguiu? Jo intento explicar-me i vosaltres intenteu entendre’m… Continue reading



Posted in Articles | Tagged , , | Leave a comment

La veritat i la por

El mestre explicava la història desafortunada d’un mestre amic que va ser expulsat de la seva comunitat per explicar la veritat als alumnes. Un deixeble, bonifaci, no s’ho podia acabar. «Però, com és possible això? Com ningú pot anar contra un defensor de la veritat? Com pot ningú carregar-se a aquell que diu les coses pel seu nom?» El mestre intentà trobar una bona resposta. «Quan no volem sentir la veritat ens refugiem en les vaguetats i els eufemismes. Sovint això és producte de la por. De la por a perdre un estatus o una posició privilegiada. De la por a reconèixer que no som immortals. De la por que se sàpiga que un dia ens vam equivocar. De la por a deixar-nos veure tal com som realment de portes endins. De la por a admetre que un dia algú ens va fer mal. De la por a allò que no coneixem…» El deixeble semblà bastant satisfet amb la resposta. «Aleshores, hi ha societats que es construeixen sobre la por i sobre la mentida i…». Un altre deixeble amb veu irònica i profunda tallà des del fons. «…I el món segueix rodant cada dia sense problemes, renoi, que sembles encantat».



Posted in D'ensenyança | Tagged , | Leave a comment

És millor que us declareu ateus

Ep, que no ho dic jo, que sóc agnòstic, encara que em van batejar cristià quan no tenia ús de raó. Que diu el Papa de Roma que ja n’hi ha prou de pensar només en els diners i putejar el personal i que si aneu d’aquest pal, fent negocis bruts, aprofitant-vos de la gent i pagant misèries o deixant de pagar als vostres treballadors és millor que us declareu ateus. Bé, diu més exactament que sou un escàndol «els cristians que porteu una doble vida, els qui aneu a missa però no viviu d’acord amb l’Evangeli» i que «no es pot servir Déu i el diner» i tot això… Vosaltres ja m’enteneu, ja sabeu de què parlo: de remenar el cotarro, d’estalviar-se alguns impostos i de la doble moral de tota la vida. Continue reading

Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

Molta gent

«Què és molta gent?», demana un deixeble en el seu torn de paraula. El mestre pensa un moment. «Molt i poc són conceptes relatius. De fet, són determinants inconcrets, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa perquè pretenen determinar una quantitat però de forma aproximada, sense mullar-se gaire, com si diguéssim». El deixeble, naturalment, no ho veu gens clar i hi torna. «Aleshores, com podem saber, per exemple, si en una manifestació hi ha molta o poca gent?». El mestre respon ràpid. «Doncs comptant-la i expressant-ho amb números cardinals: u, cent, mil…». I el deixeble: «Ja. Però si jo compto cent persones i tu en comptes deu mil…». El mestre conclou. «Doncs, una de dues: o no sabem comptar o no sabem dir la veritat. Vinga i ara expliqueu-me què heu somiat aquesta nit»…

Posted in D'ensenyança | Tagged , , | Leave a comment

Mecànica del mur

Posem per cas que tinc un veí que no em cau bé. És alt com un sant Pau, lleig i mig geperut, parla estrany, arrossegant les esses, cria gallines i posa la ràdio al jardí a un volum considerable. Imaginem que li he fet notar diverses vegades que posa la ràdio massa forta quan volta pel jardí i que el seu gall em desperta cada dia a punta de dia. I que ell sempre em replica que l’estalzí de la meva xemeneia li embruta els geranis i que el meu gat se li pixa a les escales d’accés a casa de forma sistemàtica. El cas és que jo parlo de naps i ell parla de cols. O, en qualsevol cas, no parlem dels mateixos naps ni de les mateixes cols. I jo li dic a la meva dona que n’estic fart del veí, que vivim en mons diferents i que mai no ens entendrem. I que què és pensa aquest bord nouvingut que al damunt li hem d’aguantar les excentricitats i la pudor de gallinassa. Al capdavall, nosaltres hi érem abans aquí. I la meva dona que assenteix tímidament i em dóna la raó silenciosa. Continue reading

Posted in Articles | Tagged | Leave a comment