Tag: transcendència

El sentit de l’existència

«Quin és el veritable sentit de l’existència, mestre?» demana un deixeble. «Aquest matí, quan he anat a caminar, m’he creuat dues dones que passejaven amb un gos. Quan em disposava a desitjar-los bon dia, l’animal ha fet un salt i m’ha empès amb les potes davanteres com indicant-me que em guardés de fer cap mal a les seves amigues», explica el mestre. «Ni un lladruc, ni una queixalada; només una empenta a mode d’advertiment», afegeix. «Les dones, immerses en la seva conversa, s’han disculpat sense aturar-se. Jo he seguit el meu camí, pensant que m’acabava d’estalviar un ensurt de conseqüències imprevisibles», conclou. El deixeble, sorprès per l’explicació, no gosa posar-la en dubte a fi de donar entenent que havia capit el seu sentit transcendent. «El veritable sentit de l’existència és que l’existència no té cap sentit», li diu un company en veu baixa mentre li clava un cop de colze.

La bogeria

«Si ara es tornés boig, només seria un canvi de clarividències, fondria la capa d’humanitat que hem estès sobre el món per entendre’l, però que no és del món, sinó un consol fabricat per nosaltres. El dessota només pot veure’s des de la bogeria —la seva desconnexió, l’arbitrarietat, la falta de llenguatge i de sentit. La bogeria és dolorosa perquè és clarivident, perquè pot veure les bèsties del fons, aquests peixos que abans nedaven i respiraven en el líquid humà i que ara agonitzen sobre la terra seca, sense cap possibilitat de transcendència. Això és la negació de la transcendència. La bogeria.»

Toni Sala, Provisionalitat

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php