Tag: Tete Montoliu

La ceguesa

L’escriptor es regala una tarda musical molt especial: The Blind Boys of Alabama, Jeff Healey, Ray Charles, José Feliciano, Stevie Wonder, Diane Schuur, Tete Montoliu, Ignasi Terraza… Tots ells amb una cosa en comú: la ceguesa. «La voluntat humana desdiu qualsevol impediment físic o mental», escriu. I després es deixa endur per una melodia de piano que el transporta enllà del seu propi hemisferi cerebral. «La capacitat musical d’un cec no té res a envejar a la d’un vident. De fet, la capacitat és un atribut intangible que té molt a veure amb la tossudesa adaptativa de l’espècie humana i que sovint contravé les lleis selectives de l’evolució», apunta al marge del fulletó comercial d’una òptica que li han deixat a la bústia.

Els partits

SETANTA. Corrien a Balaguer els primers setanta. Inicialment el partit havia de durar el que dura un partit. Però ja se sap, quan ets canalla, el temps transcorre d’una altra manera i les coses duren mentre duren, que sempre és poc. Algú havia dit que podia aconseguir les claus del camp de futbol dels escolapis però a l’hora de la veritat les claus no van aparèixer i el terreny de joc es va moure al descampat de cal Ticó, l’antiga fàbrica de pells dels fundadors de la barcelonina pelleteria La Sibèria, que hi havia a la finca adjacent. Jo a casa havia dit que m’esperessin en un parell d’hores. M’havia costat convèncer-los perquè havíem d’anar a un berenar de primera comunió. El partit es va allargassar de quina manera, molt més enllà dels 90 minuts reglamentaris i dels 120 que jo havia promès. Quan vaig arribar a casa –tard, suat i arrebossat de pols–, l’esbroncada va ser monumental. Es veu que el meu pare havia vingut a buscar-me al camp dels capellans però havia trobat la porta tancada i ni rastre de cap encontre. Aquest és el partit de futbol que més recordo de la meva infantesa. Eren els temps de Pelé, Rivelino, Franz Beckenbauer, Johan Neeskens, Antoni Torres (balaguerí com un servidor), Carles Rexach, Luigi Riva, Gianni Rivera, Amancio, Iribar i aleshores encara m’agradava el futbol. La primera comunió no tinc ni idea de qui la celebrava. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php