Tag: poder

El paper dels diaris

Hi va haver un temps que els diaris eren necessaris i útils. Necessaris perquè t’explicaven el que passava al món i et donaven elements per entendre’l. T’ajudaven a estar informat i això et permetia tenir opinió i prendre decisions. I útils perquè els diaris —els seus fulls— tenien aplicacions diverses més enllà de la data de caducitat de la seva capçalera. Entre les més remarcables recordaré en primer lloc les culinàries: covar els pebrots i les albergínies de l’escalivada, conservar les castanyes calentes, embolicar els entrepans o netejar d’oli les paelles. Els diaris també servien per no embrutar el terra moll acabat de fregar, per folrar llibres que t’havien deixat i volies preservar de les llànties o la brutícia; o per fer patrons de confecció que servien per tallar la roba adequadament. Continue reading

Algunes reflexions sobre ‘La vida assistida’

La vida assistida és un joc de miralls que explora la frontera entre la realitat i la ficció i s’hi recrea. Intenta demostrar que la vida és una experiència tan absurda, tan estranya, tan misteriosa, tan incomprensible, que ben bé podria ser una història inventada.

Els primers esborranys de la novel·la els vaig iniciar el 2007. Veníem d’uns anys d’eufòria desbocada en què tothom era ric perquè tothom comprava a crèdit i això va crear el miratge d’un món teòricament perfecte, barroerament perfecte. D’un món de façana i màniga ampla on tothom era molt important, d’una societat prepotent que va democratitzar el luxe i que va generar una davallada moral incalculable que ens ha conduït on ens ha conduït i que tindrà les conseqüències que tindrà. Una situació, d’altra banda, que estan aprofitant els més espavilats per instaurar un nou sistema econòmic i de valors que farà que el gruix de la població estigui sotmesa i controlada durant les properes dècades. Bergadan, que és un dels protagonistes de La vida assistida, observa i reflexiona. I en les seves reflexions parla, entre altres coses, d’aquesta decadència moral, parla des del record d’un món que ha deixat d’existir, parla d’uns valors que sembla que s’hagin perdut definitivament.

Segons Bergadan, el món ha esdevingut un reality show global basat en 4 pilars primordials: el poder, l’alienació, la morbositat i la vanaglòria. És a dir, i en paraules planeres: la política, el futbol, els successos i la fama,  que són els 4 pecats capitals de l’era moderna. En aquest món, lamentablement, ja no hi tenen cabuda ni la literatura ni la filosofia, ni cap disciplina que impliqui el pensament com s’ha anat demostrant en aquest nostre país amb les successives lleis d’Educació que s’han aprovat els darrers anys i que han acabat destruint la mateixa possibilitat de l’Educació.

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php