Abans d’esclatar, la flor és poncella, és a dir, capoll. Una poncella és també una noia que manté intacta la tanca del seu jardí més privat. Un capoll és un tipus que fa o diu capollades, és a dir estupideses; és també el replec prepucial que protegeix la sobrevalorada vulgaritat d’un gland. El capoll és l’equivalent botànic d’un passerell, el mixonet tendre i indefens. És el personatge inexpert que no sap de l’ofici de la vida. O, tot al contrari, com a les Balears: una persona viva, astuta o molt alegre. Com podem comprovar, les paraules tenen múltiples sentits que es despleguen en funció del context, la intenció o l’indret on són pronunciades. Poden voler dir una cosa o, segons com, el seu contrari. En fi… Eeehaa… Què us he d’explicar? En això es basa l’era de la postveritat. Continue reading