Al llarg de la vida n’he vistes de tots els colors, sobretot d’ençà que vaig començar a construir taüts. Aleshores encara era jove, tenia trenta-cinc anys, i havia après l’ofici de fuster amb el Ramon del Salgado. El pobre Ramon va morir el novembre del setanta-cinc, ho recordo com si fos avui mateix, no perquè tingui molta memòria, sinó perquè va coincidir el dia que la va espitxar el malparit del Franco. No, si a mi la política no m’ha interessat mai gaire…, què vols que et digui… que són tots una colla d’aprofitats. Però, està clar, el que li van fer al meu pare després de la guerra no té nom, rodant per les presons, judicis… al final va morir a la garjola d’una pulmonia, la mare que els va parir… que si l’haguessin portat a l’hospital quan tocava encara seria viu… i ma mare que se les va veure morades, amb dos criatures i sense un duro… vam passar molta gana i molta misèria… sort dels meus avis que la van ajudar, que sinó vés a saber… avui potser no seria aquí… i sort del Ramon del Salgado, que em va ensenyar l’ofici de fuster, a mi i al meu germà. Continue reading