Posem per cas que tinc un veí que no em cau bé. És alt com un sant Pau, lleig i mig geperut, parla estrany, arrossegant les esses, cria gallines i posa la ràdio al jardí a un volum considerable. Imaginem que li he fet notar diverses vegades que posa la ràdio massa forta quan volta pel jardí i que el seu gall em desperta cada dia a punta de dia. I que ell sempre em replica que l’estalzí de la meva xemeneia li embruta els geranis i que el meu gat se li pixa a les escales d’accés a casa de forma sistemàtica. El cas és que jo parlo de naps i ell parla de cols. O, en qualsevol cas, no parlem dels mateixos naps ni de les mateixes cols. I jo li dic a la meva dona que n’estic fart del veí, que vivim en mons diferents i que mai no ens entendrem. I que què és pensa aquest bord nouvingut que al damunt li hem d’aguantar les excentricitats i la pudor de gallinassa. Al capdavall, nosaltres hi érem abans aquí. I la meva dona que assenteix tímidament i em dóna la raó silenciosa. Continue reading