Tag: mort (page 1 of 5)

Morir-se de calor

«Quin és el millor remei per a la calor, mestre?», demana un deixeble tot amerat que ha hagut de quedar-se al poble durant les vacances. El mestre que s’ho rumia un moment. «Te’n diré tres, tria el que més et convingui: el fred, la foscor i el repòs». El deixeble, que va perdre l’avi fa uns dies, remata: «Doncs, el pobre padrí, que descansi en pau, és ara mateix el que està més fresquet de tota la família».

Defensa de Sòcrates (Diàlegs platonians)

Sòcrates, en presó i esperant la cicuta*, assajava una melodia amb la flauta. «De què et servirà ara aprendre aquest aire de flauta?», exclamà un deixeble. «Em servirà per tenir-lo après en morir», respongué.

*La cicuta (Conium maculatum L.) o julivertassa és una espècie herbàcia d’alta toxicitat utilitzada pels grecs per executar els condemnats a mort. El 399 aC, Sòcrates fou denunciat per tres ciutadans grecs (en representació gremial dels poetes, els oradors, els artesans i els polítics) dels delictes de no creure en els déus grecs i introduir-ne de nous, de corrupció de joves i d’impietat. El jurat estava integrat per 500 ciutadans (tots ells homes lliures). Sòcrates es va defensar emprant el raonament dialèctic, però va ser en va. Com a resultat del judici, va ser executat als 70 anys d’edat. El testimoni d’aquest procés va ser recollit en part en els Diàlegs platonians «Critó» i «Fedó». Aquesta post està inspirat en la glosa “Des gens bien” d’Eugeni d’Ors, escrita el 09/06/1916

Older posts

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php