Compondre un article periòdic de, posem pel cas, 2.500 caràcters, té la seva cosa. No ho dic per fer-me l’interessant, però posar paraules una darrere l’altra i aconseguir transposar-hi de forma fidedigna els teus pensaments, és una tasca per a la qual cal un cert entrenament. Si pretens que aquestes paraules, a més d’explicatives, tinguin alguna gràcia, sonin bé i estiguin en sintonia amb una certa idea de bellesa que no sigui grandiloqüent ni pretensiosa, el llistó puja un parell d’encaixos més. Si, finalment, et planteges captar l’interès del lector amb una bona temàtica i creant una certa tensió interna que es resolgui feliçment en el paràgraf final, el repte adquireix un caràcter competitiu amb un vis gairebé olímpic. Continue reading