Tag: mamífers

Això dels dinosaures

El mestre parlava sobre la necessitat que tenen les persones de conviure en societat. De sobte, un deixeble va aixecar el braç per fer una pregunta. «Què hagués passat si no s’haguessin extingit els dinosaures?». El mestre va respirar fondo abans de respondre. «Si no s’haguessin extingit els dinosaures, probablement els mamífers no haurien evolucionat i potser no existirien els primats, ni hauria aparegut el primer homo erectus que va viure fa dos milions d’anys i va fer possible l’aparició de l’homo sapiens fa dos-cents mil anys, del qual derivem els humans actuals que, tal com venia dient abans que m’interrompessis, som socials per naturalesa i ens caracteritzem pel desig d’entendre el món que ens envolta. Aquesta curiositat ha permès el desenvolupament de la tecnologia i del coneixement a través de l’educació, que és el motiu pel qual estem reunits avui aquí. Si els dinosaures no s’haguessin extingit, doncs, probablement no hauries interromput la meva classe amb una pregunta estúpida que no venia a tomb de res. Et queda clar això dels dinosaures?», digué el mestre d’una tirada i vermell com un perdigot per la falta d’alè.

El final dels principis

(Article publicat a la revista Paper de Vidre, 53, setembre de 2009)

Al principi fou l’espai, el temps, la matèria, la col·lisió, l’energia. L’univers que ens acull és expansió, projecció, linealitat infinita. Una dimensió difícil de capir per a la capacitat de raciocini de l’ésser humà, parent sofisticat i pretensiós dels cianobacteris que van colonitzar el planeta blau fa 3.800 milions d’anys. Obvietat núm. 1 La Terra és esfèrica, rodona; circular si m’apures. Una forma agraïda que impera en l’imaginari sapiens i que, al capdavall, ha acompanyat l’evolució de la nostra espècie: primer va ser la roda, després la moneda i, més recentment, la pilota de futbol. La cadència humana té a veure amb l’etern retorn, amb la rotació, potser per imitació dels astres (i ara no parlo de futbol). L’humà és propens a la digressió, al bucle, a la circularitat infinita. Progressa amb penes i treballs en la cadena espai-temps perquè ho fa traçant cercles, bagues, anelles que es van enllaçant. El concepte temporal humà està construït en base a l’arbitrarietat i a la ciclicitat, paràmetres gairebé impossibles perquè, com és sabut, el temps avança linealment i implacablement, com l’univers que ens embolcalla. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php