Tag: llenguatge

El dret és llenguatge

Enceto aquest post mogut per les paraules de l’exfiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, José Antonio Martín Pallín, entrevistat a RAC 1 el 17 d’octubre proppassat en relació al cas de Catalunya i la seva legitimitat per autodeterminar-se. Martín, expert penalista i company de feina del fiscal Maza fins abans de jubilar-se, va començar la seva intervenció dient que «el dret és llenguatge» i que «estem assistint a una manipulació del dret» en tota regla per part de l’Estat –amplificada per determinats mitjans de comunicació–, de la qual el mateix estat de dret en sortirà molt malparat. Em quedo amb la idea nuclear que el dret, com qualsevol altra activitat humana, és essencialment llenguatge. I que, aquests dies, l’Estat està violentant el dret en base a la manipulació del llenguatge jurídic. De l’entrevista, per a il·lustrar els dies que estem vivint, crec que és important destacar algunes afirmacions realment sucoses: Continue reading

La flor

Abans d’esclatar, la flor és poncella, és a dir, capoll. Una poncella és també una noia que manté intacta la tanca del seu jardí més privat. Un capoll és un tipus que fa o diu capollades, és a dir estupideses; és també el replec prepucial que protegeix la sobrevalorada vulgaritat d’un gland. El capoll és l’equivalent botànic d’un passerell, el mixonet tendre i indefens. És el personatge inexpert que no sap de l’ofici de la vida. O, tot al contrari, com a les Balears: una persona viva, astuta o molt alegre. Com podem comprovar, les paraules tenen múltiples sentits que es despleguen en funció del context, la intenció o l’indret on són pronunciades. Poden voler dir una cosa o, segons com, el seu contrari. En fi… Eeehaa… Què us he d’explicar? En això es basa l’era de la postveritat. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php