«Si ara es tornés boig, només seria un canvi de clarividències, fondria la capa d’humanitat que hem estès sobre el món per entendre’l, però que no és del món, sinó un consol fabricat per nosaltres. El dessota només pot veure’s des de la bogeria —la seva desconnexió, l’arbitrarietat, la falta de llenguatge i de sentit. La bogeria és dolorosa perquè és clarivident, perquè pot veure les bèsties del fons, aquests peixos que abans nedaven i respiraven en el líquid humà i que ara agonitzen sobre la terra seca, sense cap possibilitat de transcendència. Això és la negació de la transcendència. La bogeria.»

Toni Sala, Provisionalitat