«Mestre, com és que està tan mal repartit el món?», demanà un deixeble mentre sortien tots a esbargir-se una estona a fora al carrer. El mestre va posar cara de moniato i va iniciar un discurs de compromís. «Al principi tots els homes eren iguals, regnava la fraternitat i els uns s’ajudaven als altres…». Des del fons del pati es va sentir la veu d’un deixeble incrèdul cridant. «Cogombres, quin món més avorrit!». El mestre va concloure. «Doncs, ja ho veieu, aquí tenim la resposta».