Tag: Francesc Serés

De cabirols i altres bèsties

cabirol_04_2011Llegeixo amb sorpresa que d’ençà d’aquest hivern s’han vist exemplars de cabirol (Capreolus capreolus) a la plana: a Bell-lloc, Bellvís, Térmens, Vilanova de la Barca o Alcoletge, a les portes de la ciutat de Lleida. Pagesos i caçadors han certificat la notícia i han alertat del risc que alguns cultius se’n puguin veure perjudicats, atès que s’alimenten de fulles d’arbustos, brots, baies i algunes herbes.
De moment, però, la cosa segueix en el terreny de la curiositat. El cabirol, reintroduït a casa nostra als anys 90 per fomentar-ne la seva cacera, té presència pràcticament arreu de Catalunya, però fins ara es movia exclusivament en zones boscoses. És un animal tímid i que habitualment es mou en un territori molt reduït, per la qual cosa es fa difícil de veure. Fa un parell de primaveres vaig tenir ocasió de fotografiar-ne un exemplar al camí que baixa del Pla de l’Ermita fins a Taüll. És un animal al qual li tinc simpatia, potser per la seva timidesa i perquè corre a grans salts, amb una gràcia especial. Continue reading

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php