Tag: Francesc Puigpelat

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continue reading

Per què el castellà no ha de ser llengua oficial

Avui em permeto contraposar algunes idees a la columna que, sota el títol «Per què el castellà ha de ser oficial», va publicar fa uns dies el Francesc Puigpelat, amb el qual compartim espai a Nació Lleida i veïnat balaguerí d’origen i a qui aprofito per saludar cordialment.

Totalment d’acord, Francesc, que la nova república catalana ha de ser un instrument al servei de tots els ciutadans. Sóc dels qui creu que si el nou Estat no ha de servir per garantir un bon regiment de la cosa pública, ja se’l poden ben confitar. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php