Tag: ficció

Algunes reflexions sobre ‘La vida assistida’

La vida assistida és un joc de miralls que explora la frontera entre la realitat i la ficció i s’hi recrea. Intenta demostrar que la vida és una experiència tan absurda, tan estranya, tan misteriosa, tan incomprensible, que ben bé podria ser una història inventada.

Els primers esborranys de la novel·la els vaig iniciar el 2007. Veníem d’uns anys d’eufòria desbocada en què tothom era ric perquè tothom comprava a crèdit i això va crear el miratge d’un món teòricament perfecte, barroerament perfecte. D’un món de façana i màniga ampla on tothom era molt important, d’una societat prepotent que va democratitzar el luxe i que va generar una davallada moral incalculable que ens ha conduït on ens ha conduït i que tindrà les conseqüències que tindrà. Una situació, d’altra banda, que estan aprofitant els més espavilats per instaurar un nou sistema econòmic i de valors que farà que el gruix de la població estigui sotmesa i controlada durant les properes dècades. Bergadan, que és un dels protagonistes de La vida assistida, observa i reflexiona. I en les seves reflexions parla, entre altres coses, d’aquesta decadència moral, parla des del record d’un món que ha deixat d’existir, parla d’uns valors que sembla que s’hagin perdut definitivament.

Segons Bergadan, el món ha esdevingut un reality show global basat en 4 pilars primordials: el poder, l’alienació, la morbositat i la vanaglòria. És a dir, i en paraules planeres: la política, el futbol, els successos i la fama,  que són els 4 pecats capitals de l’era moderna. En aquest món, lamentablement, ja no hi tenen cabuda ni la literatura ni la filosofia, ni cap disciplina que impliqui el pensament com s’ha anat demostrant en aquest nostre país amb les successives lleis d’Educació que s’han aprovat els darrers anys i que han acabat destruint la mateixa possibilitat de l’Educació.

Tal vegada narcolèpsia

(Narració per a l’Escata de drac de sant Jordi 2012 publicada per La Paeria de Lleida)

Tot i que no és massa gran, l’habitació és agradable i té totes les comoditats que cal esperar. Està cansat del viatge i calcula que encara té temps per esgarrapar una becaina. S’adorm. Mentre surt de la dutxa algú truca a la porta. S’eixuga tan de pressa com és capaç i es posa un barnús blanc que troba plegat en una empostada de pladur, al costat de la pica, gentilesa de la cadena hotelera. En obrir descobreix amb estupefacció el cos d’una noia estès sobre la moqueta del passadís. En un primer moment es queda paralitzat, sense saber què fer. Li busca el pols al coll però no l’hi sap trobar. Se sent poca-traça. Demana auxili amb un fil de veu escarransit. Res a veure amb la serenitat i la resolució que demostra quan l’entrevisten davant de les càmeres: és un escriptor d’èxit. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php