Tag: Emili Bayo

La festa de la primavera

Es compleixen gairebé dues setmanes del darrer sant Jordi i els llibres ja han retornat a les prestatgeries, a les rebotigues dels llibreters i als dipòsits dels distribuïdors. Alguns d’ells, els títols més venuts, encara tindran recorregut en la campanya d’estiu o, a tot estirar, en la de Nadal. Passat aquest termini, la majoria dels 43.070 títols diferents que s’han venut en aquesta diada esplèndida d’abril a Catalunya, segons el Gremi de Llibreters, hauran acabat la seva vida útil i estaran condemnats a l’oblit.

Estem de celebració, però. Aquest any s’han venut 1 milió i mig llarg d’exemplars, per valor de 20,35 milions d’euros. Un 4% més de llibres i un 6% més de facturació que l’any anterior. Els responsables de vendes i de polítiques estan satisfets pel canvi de tendència, que vol dir que després d’uns quants anys les gràfiques de negoci tornen a enfilar-se. Tornem al creixement, ni que sigui un dia a l’any, en el consum cultural. Continue reading

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php