Tag: educació (page 2 of 4)

La propietat privada

Els deixebles debaten. «Quan els nostres rebesavis van arribar, aquestes terres no eren de ningú i se les van fer seves»”, explica un. «Sí, però això era un desert i van haver de treballar molt dur per poder-les regar i convertir-les en fèrtils», explica un altre. «Això no és motiu suficient per dir que ells es va convertir en els amos d’aquestes terres», diu un tercer. Algú pregunta al mestre. «Quin és el sentit de la propietat privada?». El mestre alça les celles. «Les terres, el mar, els núvols, el temps, l’aigua no són pas nostres. Els gaudim, els compartim, ens els han deixat en usdefruit. Ni tan sols els fills són nostres. Els engendrem i ben just. Les úniques coses que són certament nostres són les que hem cultivat per activa o per passiva al llarg de la vida i que ens emportem quan ens morim: el sentit de l’humor, l’educació, l’amor, el respecte, la decència, la dignitat… Ja ho veieu: res que no pugui tenir qualsevol persona».

Nit dels temps

L’escriptor sap que, de sempre, la humanitat ha tingut necessitat d’escoltar d’històries que, més enllà del pur entreteniment, han permès la transmissió d’experiència, coneixement i memòria de generació en generació. D’aquí la tradició oral que arrenca en la nit dels temps, d’aquí la mitologia, les llegendes, les faules, les rondalles, les cançons, la lírica tradicional i els contes de la vora del foc. L’evolució de la humanitat no s’entendria sense aquest corpus ingent de literatura que ha contribuït a la construcció dels nostres usos i costums, de la nostra cultura i, en conseqüència, de la nostra ètica i del nostre dret. La literatura moderna beu encara dels tòpics i dels llocs comuns de la literatura més ancestral. I quan diu literatura moderna, l’escriptor pensa en la producció llibresca, però també pensa en el teatre, el cinema, la publicitat i qualsevulla forma contemporània de narrativa digital. Som el que som, en bona mesura, gràcies a les històries que ens han explicat o que hem llegit. Essent així, l’escriptor capeix amb claredat meridiana que hi hagi personatges molt interessats que la literatura s’aparti dels plans d’estudis. Els mateixos personatges interessats a imposar nous usos i costums, una nova cultura, una nova ètica i, al capdavall, un nou sistema de lleis i de valors que retorni el gruix de la societat a la inexperiència, al desconeixement i a la desmemòria que imperava en la remota i llunyana nit dels temps.

Older posts Newer posts

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php