Per mera subsistència, l’escriptor es dedica a ocupacions diverses. De vegades accepta feinetes lleugeres i eventuals que el distreuen i li procuren alguna setmanada extra. D’altres, feinotes més carregoses i llargues que li proporcionen emoluments més substantius però el transporten lluny del seu deure literari. Aquestes últimes l’ajuden a comprendre que les distraccions no convenen a l’escriptura, ni tan sols a la lectura o a la reflexió pausada inherent a tota forma d’art. «Cagon Diògenes! Si no fos intolerant a les llenties no hauria de menester els parèntesis alimentaris», conclou.