Prohibir és lleig. És una expressió d’imposició i d’arbitrarietat. És una demostració de poder i de desigualtat entre els qui manen i fan les lleis i entre els qui obeeixen i les han de complir. Es poden prohibir moltes coses. Les pomes, per exemple. Bé, les pomes, exactament, no. Em refereixo al seu consum. Ja sabeu, tot allò del paradís i els primogènits de la història judeocristiana… Però, malgrat la prohibició, les pomes poden ser menjades, frase i desobediència que ‒mira tu quina oració passiva més lletja m’ha sortit!‒ només poden ser obra del diable. Continue reading