Tag: democràcia

El galliner

Els deixebles estaven confosos i no sabien com posar-se d’acord. El mestre els va preguntar: «Què, ja teniu representant?». Allò semblava un galliner. Tots parlaven alhora i ningú escoltava. El mestre, en veure el panorama, va girar cua: «M’aviseu quan us hàgiu aclarit». Camí avall, el mestre marxà pensant. «Com sempre, un galliner revolucionat és la millor ocasió per al propòsit de la guineu».

El delegat

Els deixebles havien d’elegir un delegat. «Per a què necessitem un delegat?», preguntaven alguns, «El delegat parlarà en nom de tots o ens demanarà opinió cada cop que es plantegi un tema delicat?», demanaven uns altres. «Per què no el tria el mestre, el delegat?», va apuntar un que estava al fons de la sala. «Que cada setmana ho sigui un de diferent, el delegat!», va cridar algú. «Cada setmana, no. Cada mes!», va cridar algú altre. «Si em trieu a mi, us portaré carquinyolis un cop a la setmana», digué un des de sobre un tamboret de fusta. «Te’ls fots on et càpiguen els carquinyolis!», digué un que havia perdut tots els queixals. «I els forasters, també ho podem ser de delegats?», va demanar un deixeble que només venia de tant en tant. Aleshores va entrar el mestre amb una urna. «Què us sembla, nois: votem o hi posem peixos?», digué des de la porta en veure el panorama.

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php