Tag: circularitat

És això el que vols?

«Mestre, el meu pare diu que ja n’hi ha prou de perdre el temps venint a estudi i m’ha trobat una feina per fer de vigilant. L’he d’agafar?», demana un deixeble. «Depèn», contesta el mestre. «Si l’agafes i deixes de venir a estudi, guanyaràs diners, podràs fer-te una casa, podràs crear una família, tenir fills i potser algun dia podràs obligar-los a deixar els estudis perquè es posin a treballar i deixin de suposar una càrrega per a la teva economia. És això el que vols?».

El final dels principis

(Article publicat a la revista Paper de Vidre, 53, setembre de 2009)

Al principi fou l’espai, el temps, la matèria, la col·lisió, l’energia. L’univers que ens acull és expansió, projecció, linealitat infinita. Una dimensió difícil de capir per a la capacitat de raciocini de l’ésser humà, parent sofisticat i pretensiós dels cianobacteris que van colonitzar el planeta blau fa 3.800 milions d’anys. Obvietat núm. 1 La Terra és esfèrica, rodona; circular si m’apures. Una forma agraïda que impera en l’imaginari sapiens i que, al capdavall, ha acompanyat l’evolució de la nostra espècie: primer va ser la roda, després la moneda i, més recentment, la pilota de futbol. La cadència humana té a veure amb l’etern retorn, amb la rotació, potser per imitació dels astres (i ara no parlo de futbol). L’humà és propens a la digressió, al bucle, a la circularitat infinita. Progressa amb penes i treballs en la cadena espai-temps perquè ho fa traçant cercles, bagues, anelles que es van enllaçant. El concepte temporal humà està construït en base a l’arbitrarietat i a la ciclicitat, paràmetres gairebé impossibles perquè, com és sabut, el temps avança linealment i implacablement, com l’univers que ens embolcalla. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php