Tag: caminar

El sentit de l’existència

«Quin és el veritable sentit de l’existència, mestre?» demana un deixeble. «Aquest matí, quan he anat a caminar, m’he creuat dues dones que passejaven amb un gos. Quan em disposava a desitjar-los bon dia, l’animal ha fet un salt i m’ha empès amb les potes davanteres com indicant-me que em guardés de fer cap mal a les seves amigues», explica el mestre. «Ni un lladruc, ni una queixalada; només una empenta a mode d’advertiment», afegeix. «Les dones, immerses en la seva conversa, s’han disculpat sense aturar-se. Jo he seguit el meu camí, pensant que m’acabava d’estalviar un ensurt de conseqüències imprevisibles», conclou. El deixeble, sorprès per l’explicació, no gosa posar-la en dubte a fi de donar entenent que havia capit el seu sentit transcendent. «El veritable sentit de l’existència és que l’existència no té cap sentit», li diu un company en veu baixa mentre li clava un cop de colze.

Se non è vero, è ben trovato

santmametPocs dies abans d’acabar el 2014 vaig tenir l’oportunitat de pujar amb una colla d’amics a la serra de sant Mamet. Era un dia típic d’anticicló hivernal, en què es dóna el fenomen meteorològic d’inversió tèrmica i la plana queda coberta per una espessa mar de boira.

Sant Mamet (1.391m) és el primer contrafort del Montsec venint de la Noguera. Nosaltres vam emergir a la clariana solar per la banda de Santa Maria de Meià i partint des del coll d’Orenga. Tot i que la pujada no té molta dificultat, en alguns moments el corriol s’enfila dret i pedregós i els tendons inexperts se’n ressenten. Durant l’ascensió (dues hores i mitja pausades) vam poder observar alguns vestigis constructius que ens evocaren temps de conquestes: el castell d’Orenga, la Torre de Mataperunya (o Casa Forta de Rocaspana) i la Torre de l’Espinal. Continue reading

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php