En algun moment de la història recent va prosperar el concepte de la democratització de la cultura, al qual ningú amb dos dits de front s’hi pot oposar. Jo sóc –com no– el primer a defensar que la ciutadania ha de tenir accés lliure al coneixement, l’art o la informació. La tecnologia desenvolupada els darrers lustres en el marc de la societat global ha contribuït que això fos possible. Així, els productes culturals tangibles o objectualitzables –susceptibles de ser emmagatzemats en arxius digitals– han tingut una difusió massiva més enllà del debat de si els seus autors –en tant que productors o fabricants d’aquestes formes de cultura– tenien dret a percebre’n alguna compensació. Continue reading