Un poema d’Alda Merini (1931-2009) que em ve al pèl aquests dies que estic immers en el record i la memòria. S’intitula «Silenci» i el podeu trobar en el llibre Clínica de l’Abandó (Cafè Central i Eumo Editorial, 2016) magníficament traduït per Meritxell Cucurella-Jorba (XII Premi de Jordi Domènech de Traducció de Poesia). Us el recomano.

Silenci

En el lloc perdut
que és la meva memòria
acampa un déu desconegut.
Espera un cant auri
i no cerca ja cap cel.
Jo sí que et cerco a tu,
que ets el meu record.