Category: D’ensenyança (page 2 of 40)

El mestre i els seus deixebles

El sentit de l’existència

«Quin és el veritable sentit de l’existència, mestre?» demana un deixeble. «Aquest matí, quan he anat a caminar, m’he creuat dues dones que passejaven amb un gos. Quan em disposava a desitjar-los bon dia, l’animal ha fet un salt i m’ha empès amb les potes davanteres com indicant-me que em guardés de fer cap mal a les seves amigues», explica el mestre. «Ni un lladruc, ni una queixalada; només una empenta a mode d’advertiment», afegeix. «Les dones, immerses en la seva conversa, s’han disculpat sense aturar-se. Jo he seguit el meu camí, pensant que m’acabava d’estalviar un ensurt de conseqüències imprevisibles», conclou. El deixeble, sorprès per l’explicació, no gosa posar-la en dubte a fi de donar entenent que havia capit el seu sentit transcendent. «El veritable sentit de l’existència és que l’existència no té cap sentit», li diu un company en veu baixa mentre li clava un cop de colze.

Adoctrinar

El mestre necessitava pensar i es va retirar uns dies a la seva cabana del bosc. Algú l’havia acusat d’adoctrinar els seus deixebles i ara dubtava d’estar fent la seva feina correctament. «Ensenyar és explicar com funciona el món», pensà. «Ensenyar és posar en dubte com funciona el món», seguia pensant. «Ensenyar és donar les eines perquè els deixebles dubtin dels seus propis mestres», reblà. «No, no ho puc estar fent malament», conclogué. Acte seguit, es preparà unes carxofes a la brasa i encetà un meló que li havien regalat. Després d’una bona migdiada, tornà cap al poble i cridà un vailet perquè avisés els deixebles: l’endemà reprenia les classes.

Older posts Newer posts

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php