Author: Eduard Ribera (page 1 of 280)

La vida

Si la imaginem verticalment, la vida és una superposició d’estrats. A sota de tot hi hauria el substrat primari, que té a veure amb la física, el cosmos, el temps i l’espai, la matèria i l’energia, amb els àtoms i les molècules, amb l’existència d’un univers ordenat. Després vindria l’estrat que es desenvolupa amb la química, els elements, les cèl·lules, els organismes i els bacteris. A continuació la capa biològica, que té a veure amb el medi, l’evolució i les espècies: vegetals, invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, mamífers, ocells… Per sobre hi hauria l’estrat ecològic, que es manifesta en la relació que els individus estableixen entre ells i amb un espai determinat, els biòtops, la cadena tròfica i l’ecosistema. Finalment vindria la capa comportamental i jeràrquica, lligada a la dinàmica elemental de grups i amb el mascle alfa, en el cas dels animals irracionals; i amb la sociologia i amb l’organització comunitària en el cas dels humans. Continue reading

Els enemics del mestre

«Això de tenir amics i enemics és relatiu», comentaven els deixebles en un rotlle en sortir de classe. «Per exemple, el mestre no en té d’enemics», aventurà un. «I com ho saps tu que no té enemics?», va demanar un de més eixerit. «Evident. Els enemics naturals de qualsevol mestre són els ignorants i els qui van de mala fe. Però és inherent a la seva tasca convertir els ignorants i els qui van de mala fe en persones cultes, educades i honestes. Per tant, si fa bé la seva feina, un bon mestre mai no tindrà enemics». I, acte seguit, el grup se subdividí entre murmuris fins a dissoldre’s.

Older posts

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php