1863_American Civil War by Mathew Brady. The Commons Flickr

Com passa sovint amb moltes obres literàries, «El curiós cas de Benjamin Button» de Francis Scott Fitzgerald es va fer famós gràcies a la pel·lícula homònima de 2008 que dirigí David Fincher i que protagonitzaren Brad Pitt i Cate Blanchett. El conte original va ser publicat el 1922 a la revista Collier’s i el mateix any va ser inclòs a l’antologia Contes de l’era del jazz, considerada com una de les més representatives de la narrativa breu d’aquest autor. Scott Fitzgerald s’autodefinia ―i és reconegut actualment, per sobre de tot― com a novel·lista ―un dels més representatius del segle XX nord-americà: us sonaran El gran Gatsby o Tendra és la nit―, però els drets de les seves novel·les no donaven per mantenir la vida opulenta que li agradava portar i es va haver de dedicar a publicar contes en diferents revistes i a escriure guions per a Hollywood, on va acabar venent els drets cinematogràfics de la seva producció literària.

L’home va tenir una vida breu però intensa. El 1917 va abandonar la universitat per enrolar-se a la 1a Guerra Mundial on no va arribar mai a participar perquè tocava la seva fi. El 1920 es va casar després del gran èxit de la seva primera novel·la (A aquesta banda del paradís), marcadament autobiogràfica. El 1921 va tenir la seva primera i única filla. La dècada dels 20 va ser la de major repercussió de la seva literatura: va viatjar diverses vegades a Europa, sobretot a París i a la Costa d’Atzur occitana, on va fer amistat amb molts nord-americans expatriats que hi vivien, entre ells Ernest Hemingway. El 1930 van diagnosticar esquizofrènia a la seva dona que va ser ingressada a partir de 1932 en diversos centres. Amb dificultats econòmiques notables, Fitzgerald va passar la segona meitat dels anys 30 a Hollywood amb la seva amant, escrivint històries breus i guions per a la Metro-Goldwyn-Mayer i la seua cinquena i última novel·la que va quedar inacabada: el 1940 moria alcoholitzat i a causa d’un infart, amb només 44 anys.

La història de Benjamin Button està ubicada a Baltimore el 1860, els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil Americana. Descriu la història d’un personatge que neix amb el físic d’un ancià de 70 anys i a mesura que va complint anys es torna cada cop més jove. La idea del conte va sorgir arran d’un comentari de Mark Twain en una entrevista: «és una llàstima que la millor part de la vida transcorri a l’inici i la pitjor al final. L’amargor de la vellesa no pesaria tant amb la perspectiva interessant de tornar-se jove». El resultat és un relat curiosíssim en què el concepte temporal és fonamental i que acaba qüestionant per necessitat ―amb un humor d’una gran finesa― el model de societat benestant imperant ja en aquest moment fundacional dels Estats Units de final del XIX. Una història sobre la identitat, la família, l’amor i les relacions socials, sobre el rebuig de la societat a tot allò que la posi en qüestió i on la guerra (la guerra civil americana, la guerra de Cuba i la 1a Guerra Mundial: tres conflictes bèl·lics en només 50 anys) és un rerefons palpable que apareix i desapareix al llarg de la curiosa i paradoxal vida de Benjamin Button.

Advertiment. A la pel·lícula, la història de Scott Fitzgerald segueix sent el leit motiv principal però incorpora nombrosos elements a l’argument que la fan divergir de manera notable de la versió literària.