Estiu rima amb viu. I també amb abrasiu, acomodatiu, actiu, afectiu, alternatiu, anticonceptiu, antidepressiu, aperitiu, atractiu, augmentatiu, badiu, caliu, cohesiu, col·lectiu, compulsiu, contemplatiu, copulatiu, creatiu, curatiu, decisiu, definitiu, depuratiu, dispersiu, diversiu, divulgatiu, dormitiu, dubitatiu, educatiu, efusiu, emotiu, emulsiu, esportiu, estimatiu, evasiu, evolutiu, excessiu, exclamatiu, exfoliatiu, exhaustiu, expansiu, explosiu, expressiu, exsudatiu. I encara amb festiu, formatiu, fruïtiu, germinatiu, gustatiu, imaginatiu, immersiu, improductiu, impulsiu, inactiu, inspiratiu, instintiu, intempestiu, intensiu, interrogatiu, intuïtiu, inventiu, irreflexiu, joliu, lasciu, locomotiu, lubricatiu, maduratiu, massiu, meditatiu, motriu, multiplicatiu, nutritiu, obsessiu, ombradiu, participatiu, perceptiu, performatiu, permissiu, poliesportiu, positiu, preservatiu, primitiu, productiu, progressiu, provocatiu, qualitatiu, quantitatiu, receptiu, recreatiu, reflexiu, repetitiu, subjectiu, substantiu, superlatiu, vegetatiu… En realitat, totes aquestes rimes no tenen cap mèrit. Només cal obrir el diccionari per trobar paraules que acabin com estiu. El que importa de debò de l’estiu no és com acaba, sinó com el passeu. És primordial que en aquest temps de bonança sigueu feliços, tant si us quedeu a casa com si el passeu a Barruera, a Harlem o a Sibiu. És fonamental que us carregueu d’energia per al llarg hivern. És convenient que tingueu ben a mà una ombra, una piscina, un llac o bé un riu. I, si us sobra temps i us avorriu, és més que recomanable que agafeu un bon llibre i llegiu. Això mateix: sigueu feliços, viviu, i llegiu.