Els lladres fan saltar els panys. Els manyans i els bombers, també; quan se’ls hi demana. De manyans ja gairebé no en queden. El meu avi era manyà, però va morir jove; no el vaig arribar a conèixer. De bombers i de lladres sí que en queden. Si mai perdeu les claus de casa o del cotxe, podeu avisar un bomber perquè us espanyi la porta. Qui no coneix un bomber? Tothom té un amic, un parent o un conegut bomber. També podeu avisar un lladre. Qui no coneix un lladre? Darrerament les televisions, els diaris i les ràdios en van plens. Abans els pispes robaven pollastres per necessitat. Ara cobren comissions, evadeixen impostos, exploten treballadors, exerceixen monopolis o financen els partits en negre, que també és robar. Robar el que és de tots. De tots els qui paguem impostos i patim les pensions misèrrimes, els salaris mínims abusius, les taxes universitàries astronòmiques i els impostos energètics que castiguen les energies renovables, en un país de quaranta graus a l’ombra. Aquest tipus de lladres fan saltar els panys i fan saltar pels aires moltes altres coses: la possibilitat d’un futur millor. Regalar títols de màster és robar; i menysprear l’ensenyament universitari. Pagar les reformes de la seu del partit en negre és robar; i burlar-se dels treballadors que paguem impostos. Prorrogar concessions d’autopistes amortitzades és robar; i dinamitar la confiança en el sistema públic. Engarjolar enemics polítics és robar; i fer un flac favor a la justícia. Prohibir colors i paraules és robar; i atemptar contra la llibertat d’expressió. Amagar notícies als mitjans de comunicació és robar; i condemnar els ciutadans a una visió retallada de la realitat. No voler dialogar és robar; i retratar la intolerància. Perseguir una llengua és robar; i fomentar la ignorància. Posar traves a la devolució dels arxius és robar; i reconèixer que la guerra no va acabar al trenta-nou… Abans els pispes robaven exclusivament bens materials, com ara pollastres o gallines. Ho feien per necessitat. Ara alguns lladres roben bens col·lectius immaterials, que sempre són més difícils de reposar. I no ho fan per necessitat. Ho fan amb la plena consciència que estan fent mal a l’enemic. I, espanyant aquestes portes, fan saltar pels aires les altres espanyes que un dia podien ser possibles.