El sentit de l’existència

«Quin és el veritable sentit de l’existència, mestre?» demana un deixeble. «Aquest matí, quan he anat a caminar, m’he creuat dues dones que passejaven amb un gos. Quan em disposava a desitjar-los bon dia, l’animal ha fet un salt i m’ha empès amb les potes davanteres com indicant-me que em guardés de fer cap mal a les seves amigues», explica el mestre. «Ni un lladruc, ni una queixalada; només una empenta a mode d’advertiment», afegeix. «Les dones, immerses en la seva conversa, s’han disculpat sense aturar-se. Jo he seguit el meu camí, pensant que m’acabava d’estalviar un ensurt de conseqüències imprevisibles», conclou. El deixeble, sorprès per l’explicació, no gosa posar-la en dubte a fi de donar entenent que havia capit el seu sentit transcendent. «El veritable sentit de l’existència és que l’existència no té cap sentit», li diu un company en veu baixa mentre li clava un cop de colze.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011) , un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L’Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.

This entry was posted in D'ensenyança and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris