Adoctrinar

El mestre necessitava pensar i es va retirar uns dies a la seva cabana del bosc. Algú l’havia acusat d’adoctrinar els seus deixebles i ara dubtava d’estar fent la seva feina correctament. «Ensenyar és explicar com funciona el món», pensà. «Ensenyar és posar en dubte com funciona el món», seguia pensant. «Ensenyar és donar les eines perquè els deixebles dubtin dels seus propis mestres», reblà. «No, no ho puc estar fent malament», conclogué. Acte seguit, es preparà unes carxofes a la brasa i encetà un meló que li havien regalat. Després d’una bona migdiada, tornà cap al poble i cridà un vailet perquè avisés els deixebles: l’endemà reprenia les classes.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in D'ensenyança and tagged , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris