El dret és llenguatge

Enceto aquest post mogut per les paraules de l’exfiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, José Antonio Martín Pallín, entrevistat a RAC 1 el 17 d’octubre proppassat en relació al cas de Catalunya i la seva legitimitat per autodeterminar-se. Martín, expert penalista i company de feina del fiscal Maza fins abans de jubilar-se, va començar la seva intervenció dient que «el dret és llenguatge» i que «estem assistint a una manipulació del dret» en tota regla per part de l’Estat –amplificada per determinats mitjans de comunicació–, de la qual el mateix estat de dret en sortirà molt malparat. Em quedo amb la idea nuclear que el dret, com qualsevol altra activitat humana, és essencialment llenguatge. I que, aquests dies, l’Estat està violentant el dret en base a la manipulació del llenguatge jurídic. De l’entrevista, per a il·lustrar els dies que estem vivint, crec que és important destacar algunes afirmacions realment sucoses:

  1. La Llei Orgànica 2/2005 va despenalitzar la convocatòria de referèndums. En qualsevol cas, la convocatòria de l’1 d’octubre està suspesa cautelarment, pendent de la resolució del Tribunal Constitucinal (TC). La Llei del Referèndum i la de Transitorietat no són il·legals: tenen sospita d’inconstitucionalitat.
  2. El TC no declara il·legal cap llei: en tot cas la declara inconstitucional.
  3. El 2015 es va atorgar al TC una capacitat insòlita en termes de dret comparat: la de donar ordres i de sancionar.
  4. El dret penal té les seves regles: els delictes han de respondre a la lesió d’un bé jurídic. Els delictes de desobediència ho són contra l’administració pública. No s’ha comès cap delicte de desobediència. EL TC no és administració pública. En tot cas seria un delicte contra les altes institucions de l’Estat, entre els quals, és cert, hi ha la sedició. Cal aplicar el dret coherentment i de forma rigorosa i sense manipulacions.
  5. Una querella és una querella, el paper ho aguanta tot. Veurem el que diuen els tribunals. De moment, han dit que no hi ha malversació de cabals públics.
  6. El disbarat de la manipulació del dret ha estat tal que amb la reforma del 2015 del Codi Penal, i segurament ja pensant amb el que podria passar ara, es va modificar el delicte de malversació (castigat fins aleshores amb multa i suspensió, en cap cas inhabilitació) perquè fos castigat amb fins a 8 anys de presó. Aquesta reforma és inconstitucional perquè vulnera el principi de proporcionalitat i legalitat.
  7. El Fiscal General de l’Estat té una funció institucional i no pot rebre ordres del govern, tot i que li poden fer suggeriments o recomanacions.
  8. La llei (Estatut del Ministeri Fiscal) permet detenir els alcaldes només en el cas que no es presentin voluntàriament a declarar (excepte aquells que són aforats), però només amb la finalitat que prestin declaració.

Podeu sentir aquí l’entrevista sencera a J.A. Martín Pallín.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris