Castell de sorra

«Què fas?», pregunta un nen a l’escriptor, que s’ha vist arrossegat per la família sota un para-sol a una platja farcida de turistes. L’escriptor abaixa la tapa del portàtil, s’aixeca les ulleres fins al front i es queda mirant el mocós, d’uns quatre anys, amb un barret de roba blava i un flotador amb un aneguet al voltant de la cintura. «Faig castells amb paraules», li diu l’escriptor sense massa convenciment. «Vols fer un castell amb mi?» li demana el nen. L’escriptor ha posat un peu fora del cercle d’ombra on s’arrecera i s’ha adonat de l’altíssima temperatura de la sorra. «I el teu pare, maco?», demana al nen. «Al bar, amb unes amigues que ha conegut fa una estona», detalla amb total naturalitat. L’escriptor aixeca el coll per calcular la distància que hi ha fins al quiosc de begudes. «Està bé, fem un castell, però només fins que torni el meu fill, que ara s’està banyant amb la seva mare. Després continues amb ell». El nen fa una rialla. «D’acord, vaig a buscar la pala i el cubell. Tu ves fent els fonaments». L’escriptor guarda el portàtil, s’aixeca de la cadira i s’agenolla a la riba, on comença a excavar amb les mans. Al cap de vint minuts, el nen encara no ha tornat però el castell ja té quatre torres, un fossat i un pont construït amb una fusta que surava al trencant. La seva dona i el seu fill se sorprenen de trobar-lo jugant a la sorra. «D’això… el nen… el seu pare… Bé. He sentit la necessitat de fer alguna cosa tangible…», intenta justificar-se.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Autoretrats and tagged , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris