Predictor

Siguem repelosos…, rebregats…, treballosos…, reputes…, rebels… Cony de teclat predictiu! Ho dic ja de bon principi: odio que intentin endevinar-me el pensament i reivindico el dret a una vida erràtica, incoherent i absolutament impredicitible. Com més va, més. El senyor Gúguel, el senyor Fèisbuc i tants d’altres traficants de dades de l’era moderna ens espien rere les orelles per saber quines pel·lis ens agraden, quines sabatilles esportives compraríem, quins apartaments a primera línia de mar voldríem gaudir en família… Que se’n vagin a cagar a la via! No vull publicitat comportamental. No vull que especulin amb les paraules que vull escriure. No vull que el GPS doni la meva ubicació als titulars de les apps. No vull que em facin enquestes de satisfacció. No vull que el CRM del sistema de tíqueting em suggereixi quins espectacles he d’anar a veure. No vull que em guardin l’historial de navegació, no m’agraden les refotudes cookiesVivim en la societat de la crossa, la comoditat i l’auxili permanent. D’acord: hi ha gent que, malauradament, necessita crossa i auxili permanent. Però, nosaltres, homes i dones privilegiats, sobreinformats i amb poder adquisitiu, no ens instal·lem en la comoditat i en la desídia. Esforcem-nos una mica i posem-nos les piles perquè, a base d’emmandrir, comprar compulsivament i acceptar polítiques de privacitat a ulls clucs, acabem regalant la pell i l’ànima al diable. Perquè, volent que ens ho donin tot fet, estem posant les bases per al domini de la societat per part dels qui practiquen el control i els negocis inconfessables. Siguem rebels, rebregats, reputes, treballosos i repelosos. Tornem als llibres, ni que siguin electrònics. Abandonem la tele i minimitzem el mòbil, la tablet i l’ordinador. Enganyem els qui volen saber la nostra talla de calçotets i de quin peu coixegem. Desconnectem el GPS. Siguem erràtics, incoherents i absolutament impredictibles. No donem cap pista sobre els nostres moviments i la nostra intimitat. Ras i curt: siguem lliures. Altrament, perdrem la categoria de ciutadans i ens convertirem en mers clients apamats i geolocalitzats, una societat adotzenada, quantificable, previsible, manipulable i misèrrima: la societat que pretenen els qui volen exercir el control i els negocis inconfessables.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles and tagged , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris