La veritat i la por

El mestre explicava la història desafortunada d’un mestre amic que va ser expulsat de la seva comunitat per explicar la veritat als alumnes. Un deixeble, bonifaci, no s’ho podia acabar. «Però, com és possible això? Com ningú pot anar contra un defensor de la veritat? Com pot ningú carregar-se a aquell que diu les coses pel seu nom?» El mestre intentà trobar una bona resposta. «Quan no volem sentir la veritat ens refugiem en les vaguetats i els eufemismes. Sovint això és producte de la por. De la por a perdre un estatus o una posició privilegiada. De la por a reconèixer que no som immortals. De la por que se sàpiga que un dia ens vam equivocar. De la por a deixar-nos veure tal com som realment de portes endins. De la por a admetre que un dia algú ens va fer mal. De la por a allò que no coneixem…» El deixeble semblà bastant satisfet amb la resposta. «Aleshores, hi ha societats que es construeixen sobre la por i sobre la mentida i…». Un altre deixeble amb veu irònica i profunda tallà des del fons. «…I el món segueix rodant cada dia sense problemes, renoi, que sembles encantat».



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011) , un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L’Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.

This entry was posted in D'ensenyança and tagged , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris