Posem per cas que tinc un veí que no em cau bé. És alt com un sant Pau, lleig i mig geperut, parla estrany, arrossegant les esses, cria gallines i posa la ràdio al jardí a un volum considerable. Imaginem que li he fet notar diverses vegades que posa la ràdio massa forta quan volta pel jardí i que el seu gall em desperta cada dia a punta de dia. I que ell sempre em replica que l’estalzí de la meva xemeneia li embruta els geranis i que el meu gat se li pixa a les escales d’accés a casa de forma sistemàtica. El cas és que jo parlo de naps i ell parla de cols. O, en qualsevol cas, no parlem dels mateixos naps ni de les mateixes cols. I jo li dic a la meva dona que n’estic fart del veí, que vivim en mons diferents i que mai no ens entendrem. I que què és pensa aquest bord nouvingut que al damunt li hem d’aguantar les excentricitats i la pudor de gallinassa. Al capdavall, nosaltres hi érem abans aquí. I la meva dona que assenteix tímidament i em dóna la raó silenciosa. I suposem que un bon dia arribo cabrejat de la multinacional alemanya on m’exprimeixen l’ànima i trobo el veí bullint mongetes seques amb un fogonet al jardí, tan tranquil·lament, com feia el meu avi andalús quan tot això només eren horts i no se sabia res de la bombolla especulativa. I que la pudorada del bullit s’escampa com un ambientador de meuca barata fins al racó més recòndit de casa meva. I jo que li dic a la meva dona que prou, que n’estic fins als carabassons del veí i de la mare eslava que el va matricular, que això és un malviure, que cridaré el constructor aquell que em treballa en negre perquè aixequi un mur de dos metres i mig i n’hi faré pagar la meitat al veí; que dic la meitat, tres quartes parts. I que si no vol pagar el denunciaré per… per… per vendre ous sense registre sanitari al veïnat i per no passar la ITV de la seva carraca austrohongaresa. Que aquests forasters només porten problemes i devaluen el barri i el valor dels immobles de la gent honrada. I jo que surto al portal de casa i li canto les quaranta al veí que remena les mongetes amb la ràdio a tota castanya. I ell que se’m queda mirant i em diu xarnego aburgesat de merda i que el mur el vagi a cobrar a Ascó o, encara millor, a Txernòbil. Ah!, i que les mongetes confitades radioactives que em volia regalar les donarà al gall per sopar, a veure si així canta més fort a trenc d’alba.