Dinàmica d’objectius

A final d’any ens plantegem desitjos i bons propòsits de cara a l’any nou que comença. Deixar de fumar, ser més positius, aprimar-nos uns quants quilos, començar a córrer, buscar una altra feina, deixar l’home, no dir tants renecs, estalviar per poder fer un creuer, millorar el nivell d’anglès, dedicar més hores a la canalla… En la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, s’imposa el treball per objectius, a curt, a mig i a llarg termini, res d’improvisar, d’anar passant dies i de ja veurem com les entomem… Cal ser proactiu i tenir iniciativa, coi. Fins i tot, fora de la feina. A casa, amb la dona, amb la canalla, vinga va, aixequeu-vos dropos que avui és diumenge i hem d’aprofitar el dia… El temps se’ns escola entre els dits. Ara ja també els passa als més joves, sobretot quan estan encarats a una pantalla. No tenim mai temps d’acabar tot el que hem de fer. Sovint ni tan sols de començar-ho. Ara som dilluns i en un plis ja torna a ser divendres. Fa quatre dies era Nadal i aviat serà setmana santa. Llegir? Què dius, home… Baixa’t aquesta pel·li d’internet que amb una hora i mitja t’expliquen tota la història. O, millor, dóna’t d’alta a Netflix, que te les expliquen en sèrie i les portes sempre al mòbil. No se sap mai quan haurem d’avorrir-nos. Corre, que tinc pressa. Corre, que fem tard. Corre, que hem de recollir el nen a música i portar-lo a natació. Corre, corre, que el món s’acaba. I, entremig, ens oblidem dels desitjos i dels bons propòsits perquè no els vam anotar al To Do List i ara què fotrem que ja es torna a acabar l’any i encara m’hi he de posar… Doncs, això, que en la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, els desitjos i els bons propòsits es queden en fum, un any sí i un altre també. Potser perquè no fem el seguiment mensual, les estadístiques, les correccions, les modificacions de pressupost i les avaluacions inherents a tota dinàmica d’objectius. Que no estem per la feina, refot!

Compra els llibres de l'autor a Amazon

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 i La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011. Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles, Contraccions and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris