A final d’any ens plantegem desitjos i bons propòsits de cara a l’any nou que comença. Deixar de fumar, ser més positius, aprimar-nos uns quants quilos, començar a córrer, buscar una altra feina, deixar l’home, no dir tants renecs, estalviar per poder fer un creuer, millorar el nivell d’anglès, dedicar més hores a la canalla… En la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, s’imposa el treball per objectius, a curt, a mig i a llarg termini, res d’improvisar, d’anar passant dies i de ja veurem com les entomem… Cal ser proactiu i tenir iniciativa, coi. Fins i tot, fora de la feina. A casa, amb la dona, amb la canalla, vinga va, aixequeu-vos dropos que avui és diumenge i hem d’aprofitar el dia… El temps se’ns escola entre els dits. Ara ja també els passa als més joves, sobretot quan estan encarats a una pantalla. No tenim mai temps d’acabar tot el que hem de fer. Sovint ni tan sols de començar-ho. Ara som dilluns i en un plis ja torna a ser divendres. Fa quatre dies era Nadal i aviat serà setmana santa. Llegir? Què dius, home… Baixa’t aquesta pel·li d’internet que amb una hora i mitja t’expliquen tota la història. O, millor, dóna’t d’alta a Netflix, que te les expliquen en sèrie i les portes sempre al mòbil. No se sap mai quan haurem d’avorrir-nos. Corre, que tinc pressa. Corre, que fem tard. Corre, que hem de recollir el nen a música i portar-lo a natació. Corre, corre, que el món s’acaba. I, entremig, ens oblidem dels desitjos i dels bons propòsits perquè no els vam anotar al To Do List i ara què fotrem que ja es torna a acabar l’any i encara m’hi he de posar… Doncs, això, que en la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, els desitjos i els bons propòsits es queden en fum, un any sí i un altre també. Potser perquè no fem el seguiment mensual, les estadístiques, les correccions, les modificacions de pressupost i les avaluacions inherents a tota dinàmica d’objectius. Que no estem per la feina, refot!