«Mestre, us agrada l’estiu?», diu el deixeble que no ha pogut anar de vacances. Al mestre li espurneja la suor al front perquè l’ambient és humit i calent, malgrat que està assegut a l’ombra d’un om. Un centenar de metres més enllà, uns nens llencen pedres a un gos que empaita la seva ombra, a la recerca d’un toll per calmar la set. «L’estiu és reconsagrat perquè no saps on posar-te, però tens la sensació que tot el que passa és menys important. Sí, m’encanta l’estiu». El mestre continua llegint. El deixeble, també.