Fer feines

Ahir vaig rebre una nova invitació a col·laborar desinteressadament en un mitjà de comunicació. Com que crio canes de fa molts anys, em conec la cançó. «Et publiquem un conte a canvi de res i t’ajudem a donar-te a conèixer, bla bla…». Ahir el correu me’l va remetre una editorial on he publicat, en nom d’un diari prou conegut. El reprodueixo aquí literalment, ometent només els noms dels interfectes.

Benvolgut Eduard;

L’escrivim des de l’Editorial X per fer-li una proposta. El Mitjà Y vol publicar aquest estiu una sèrie de contes breus al diari i, per fer-ho, ens han convidat a què siguin alguns dels nostres autors qui els escriguin a mode de col·laboració (no remunerada). Pensant en si li podria interessar la idea, li comentem breument els criters.

Han de ser textos en català o en castellà i d’una extensió aproximada de 8.500 caràcters, espais inclosos. El tema és lliure, però cal tenir present que es llegiran en un entorn familiar. A més, poden anar acompanyats d’una il·lustració o una imatge si s’avisa amb cert marge de temps, una setmana abans de la seva publicació. Donat que nosaltres no els editarem i seran els mateixos periodistes del Mitjà Y qui, en última instància, els seleccionaran i els publicaran, la correcció i la pulcritud del contes haurien d’anar a càrrec de cada autor. Si necessita res més, estaré atenta per a resoldre qualsevol dubte.

 Una salutació ben cordial,

La Senyora Z

Heus aquí la resposta que els vaig fer arribar.

Benvolguda Senyora Z,

Gràcies per la invitació. La primera reacció que he tingut en rebre el vostre correu ha estat de rebuig. No tinc res contra l’Editorial X, al contrari. És contra aquest corrent de pensament, que s’ha acabat imposant, que suposa que la gent que escrivim −abans en dèiem escriptors− no paguem factures a final de mes. No, no penso col·laborar amb ningú que tregui benefici comercial (per venda de diaris i publicitat, en aquest cas) de les meves col·laboracions (no remunerades). Ja fa anys que m’han sortit canes i la meva quota d’amor a l’art s’ha exhaurit, ai las.

Vull cobrar, com a mínim, igual que una dona de fer feines. Deixem-ho en 10 EUR l’hora, preu d’amic gens ambiciós. Posem que 8.500 caràcters inspirats, correctes i pulcres equivalen a 1.500 paraules, aproximadament unes 5 pàgines a doble espai de ficció narrativa que requereixen 3h d’inspiració, documentació, creació i planificació, 3h d’escriptura (anant bé), 2h de reescriptura i pulcritud, 1h de revisió i correcció i 2h de benefici industrial. Total 11h de dedicació x 10 EUR = 110 EUR abans d’impostos.

Doncs, això: que per menys de 110 EUR bruts no trec la pols a l’ordinador.

Cordialment,

Eduard Ribera

Sense més comentaris.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Contraccions and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

18 Responses to Fer feines

  1. Pons says:

    Vas rebre una resposta per part de l’editorial X?

  2. Fantàstica resposta Eduard! Passa un bon estiu. Una abraçada.

  3. Margarida says:

    …i així amb tot el que fa referència amb la cultura i l’art…
    Una bona pena, però endavant les atxes, Eduard!

  4. Sí, Pons. La vaig rebre. És aquesta:

    Benvolgut Eduard;

    Moltes gràcies per la teva atenció. Vam considerar oportú redirigirte la proposta que ens han fet des del Mitjà Y per si podia interessar-te, però entenem perfectament la teva postura.

    Ben cordialment,

    La Senyora Z

  5. Bon estiu, Àngel!

  6. Endavant, Margarida. Salut!

  7. Eduard says:

    No entenc per què no dius els noms de l’editorial i el mitjà. D’aquesta manera els malparits sempre guanyen. Penso que faries un favor a tothom.

  8. Perquè crec que la cosa denunciable és el què i no el qui, i no es tracta de fer cacera de bruixes. La llista podria ser molt llarga, si ens hi posem. I perquè, com canta Quico Pi de la Serra, “malgrat les quatre pessetes, un, quan vol, és un senyor”. Gràcies, Eduard, pel teu comentari.

  9. Horticultura, que és el que haurem de fer d’aquí a poc per anar subsistint, Assumpció…

  10. Montserrat says:

    Estic totalment d’acord amb tu. Fa un parell d’anys vaig veure un anunci en el qual es pagava un euro per full escrit. És clar que el mercat és lliure, però em va tocar tan fons, que vaig escriure una carta amb uns termes similars als teus i vaig rebre una contestació per part de l’editorial – en aquest cas era una revista.- ben ofesos pel meu plantejament. Vam estar cartejant-nos durant un temps, ells em replicaven i jo els tornava la replica, ells s’emparaven que era una oferta per a escriptors principiants i jo argumentava que les hores invertides en estudi i en feina no es podien pagar amb aquesta retribució.

  11. Si tot-hom que rep propostes d’aquesta mena respongués com tu potser els “mitjans” es veurien forçats a canviar… (o no!)
    Salut!

  12. Montserrat, doncs això. Gràcies per la teva aportació.

  13. Bé, aquí estem, tibant la corda… Salut, Miquel.

  14. Estic d’acord que si hom demana un text a un autor ha d’estar disposat a remunerar-lo. Però hi ha molta literatura que es produeix espontàniament, que busca sortida: sobre aquesta realitat va trbar raó de ser, ara fa 18 anys, a una “editorial” de la qual sóc responsable, que no esmento per no fer-ne publicitat.
    Però a l’entorn del tema de la professionalització de l’escriptor, del valor material del text, i d’altres qüestions paral·leles hi ha molts matisos a fer, que apunto en una entra de bloc que tampoc consigno per no fer.me publicitat. (si a algú li interessa, suposo que buscant pel meu nom al Google hi arribarà fàcilment). Salutacions cordials

  15. Jesús, d’acord amb la primera afirmació. Pel que fa a l’espontaneïtat de la literatura, suposo que et refereixes a la gent jove que es deleix perquè li publiquin alguna cosa. En efecte, jo també he estat jove i espontani. Però ara em conformo a publicar esporàdicament en aquest blog. I la literatura ja és tota una altra cosa. O ho hauria de ser, crec…

  16. Eduard says:

    Eduard, abans també pensava que s’havia de ser un “senyor” en això. Ara ja no. Ara crec que s’ha de denunciar amb noms i cognoms perquè és un intent d’estafa i cal alertar la gent honesta dels estafadors.

  17. Eduard, deixem-ho en proposició deshonesta… Salut!

S'admeten comentaris