La bogeria

«Si ara es tornés boig, només seria un canvi de clarividències, fondria la capa d’humanitat que hem estès sobre el món per entendre’l, però que no és del món, sinó un consol fabricat per nosaltres. El dessota només pot veure’s des de la bogeria —la seva desconnexió, l’arbitrarietat, la falta de llenguatge i de sentit. La bogeria és dolorosa perquè és clarivident, perquè pot veure les bèsties del fons, aquests peixos que abans nedaven i respiraven en el líquid humà i que ara agonitzen sobre la terra seca, sense cap possibilitat de transcendència. Això és la negació de la transcendència. La bogeria.»

Toni Sala, Provisionalitat

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Noms propis, Retalls and tagged , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris