El galliner

Els deixebles estaven confosos i no sabien com posar-se d’acord. El mestre els va preguntar: «Què, ja teniu representant?». Allò semblava un galliner. Tots parlaven alhora i ningú escoltava. El mestre, en veure el panorama, va girar cua: «M’aviseu quan us hàgiu aclarit». Camí avall, el mestre marxà pensant. «Com sempre, un galliner revolucionat és la millor ocasió per al propòsit de la guineu».



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in D'ensenyança and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris