Defensa de Sòcrates (Diàlegs platonians)

Sòcrates, en presó i esperant la cicuta*, assajava una melodia amb la flauta. «De què et servirà ara aprendre aquest aire de flauta?», exclamà un deixeble. «Em servirà per tenir-lo après en morir», respongué.

*La cicuta (Conium maculatum L.) o julivertassa és una espècie herbàcia d’alta toxicitat utilitzada pels grecs per executar els condemnats a mort. El 399 aC, Sòcrates fou denunciat per tres ciutadans grecs (en representació gremial dels poetes, els oradors, els artesans i els polítics) dels delictes de no creure en els déus grecs i introduir-ne de nous, de corrupció de joves i d’impietat. El jurat estava integrat per 500 ciutadans (tots ells homes lliures). Sòcrates es va defensar emprant el raonament dialèctic, però va ser en va. Com a resultat del judici, va ser executat als 70 anys d’edat. El testimoni d’aquest procés va ser recollit en part en els Diàlegs platonians «Critó» i «Fedó». Aquesta post està inspirat en la glosa “Des gens bien” d’Eugeni d’Ors, escrita el 09/06/1916



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in D'ensenyança, Noms propis and tagged , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris