Sòcrates, en presó i esperant la cicuta*, assajava una melodia amb la flauta. «De què et servirà ara aprendre aquest aire de flauta?», exclamà un deixeble. «Em servirà per tenir-lo après en morir», respongué.

*La cicuta (Conium maculatum L.) o julivertassa és una espècie herbàcia d’alta toxicitat utilitzada pels grecs per executar els condemnats a mort. El 399 aC, Sòcrates fou denunciat per tres ciutadans grecs (en representació gremial dels poetes, els oradors, els artesans i els polítics) dels delictes de no creure en els déus grecs i introduir-ne de nous, de corrupció de joves i d’impietat. El jurat estava integrat per 500 ciutadans (tots ells homes lliures). Sòcrates es va defensar emprant el raonament dialèctic, però va ser en va. Com a resultat del judici, va ser executat als 70 anys d’edat. El testimoni d’aquest procés va ser recollit en part en els Diàlegs platonians «Critó» i «Fedó». Aquesta post està inspirat en la glosa “Des gens bien” d’Eugeni d’Ors, escrita el 09/06/1916