La ceguesa

L’escriptor es regala una tarda musical molt especial: The Blind Boys of Alabama, Jeff Healey, Ray Charles, José Feliciano, Stevie Wonder, Diane Schuur, Tete Montoliu, Ignasi Terraza… Tots ells amb una cosa en comú: la ceguesa. «La voluntat humana desdiu qualsevol impediment físic o mental», escriu. I després es deixa endur per una melodia de piano que el transporta enllà del seu propi hemisferi cerebral. «La capacitat musical d’un cec no té res a envejar a la d’un vident. De fet, la capacitat és un atribut intangible que té molt a veure amb la tossudesa adaptativa de l’espècie humana i que sovint contravé les lleis selectives de l’evolució», apunta al marge del fulletó comercial d’una òptica que li han deixat a la bústia.

Compra els llibres de l'autor a Amazon

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Autoretrats, Música, Noms propis and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris