Enciams

El mestre va trobar el deixeble assegut a l’esglaó de casa i amb la mirada perduda en l’horitzó. «Et preocupa alguna cosa, diria…», interpel·là. El deixeble agafà una branqueta i començà a traçar cercles sobre la sorra. «Fa uns dies que estic capficat. No ho sé, el futur és molt incert. Qui més, qui menys està empenyorat fins a les celles, els del poble del costat ens reclamen els deutes i ens amenacen de prendre’ns-ho tot, no sabem si demà tindrem un plat a taula, si podrem atendre els nostres pares quan siguin vells, si els nostres fills se’n sortiran el dia de demà… tot això…». El mestre, que tornava de passejar pels horts, el va veure venir. «Ep, alto, para el carro! Has tornat a perdre a les cartes, no? Au, para de fer el ploricó, agafa el cubell d’aigua i passa cap a l’hort de ton pare, que t’està esperant per regar els enciams».



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in D'ensenyança and tagged , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris