De parèntesis

Per mera subsistència, l’escriptor es dedica a ocupacions diverses. De vegades accepta feinetes lleugeres i eventuals que el distreuen i li procuren alguna setmanada extra. D’altres, feinotes més carregoses i llargues que li proporcionen emoluments més substantius però el transporten lluny del seu deure literari. Aquestes últimes l’ajuden a comprendre que les distraccions no convenen a l’escriptura, ni tan sols a la lectura o a la reflexió pausada inherent a tota forma d’art. «Cagon Diògenes! Si no fos intolerant a les llenties no hauria de menester els parèntesis alimentaris», conclou.

1 Comment

  1. Quanta raó! I quina llàstima que així sigui i no ens poguem dedicar completament al que escrivim.

    Ens llegim 🙂

S'admeten comentaris

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php