De parèntesis

Per mera subsistència, l’escriptor es dedica a ocupacions diverses. De vegades accepta feinetes lleugeres i eventuals que el distreuen i li procuren alguna setmanada extra. D’altres, feinotes més carregoses i llargues que li proporcionen emoluments més substantius però el transporten lluny del seu deure literari. Aquestes últimes l’ajuden a comprendre que les distraccions no convenen a l’escriptura, ni tan sols a la lectura o a la reflexió pausada inherent a tota forma d’art. «Cagon Diògenes! Si no fos intolerant a les llenties no hauria de menester els parèntesis alimentaris», conclou.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Autoretrats, General and tagged , , . Bookmark the permalink.

One Response to De parèntesis

  1. Alba C. Coll says:

    Quanta raó! I quina llàstima que així sigui i no ens poguem dedicar completament al que escrivim.

    Ens llegim 🙂

S'admeten comentaris