La festa de la primavera

Es compleixen gairebé dues setmanes del darrer sant Jordi i els llibres ja han retornat a les prestatgeries, a les rebotigues dels llibreters i als dipòsits dels distribuïdors. Alguns d’ells, els títols més venuts, encara tindran recorregut en la campanya d’estiu o, a tot estirar, en la de Nadal. Passat aquest termini, la majoria dels 43.070 títols diferents que s’han venut en aquesta diada esplèndida d’abril a Catalunya, segons el Gremi de Llibreters, hauran acabat la seva vida útil i estaran condemnats a l’oblit.

Estem de celebració, però. Aquest any s’han venut 1 milió i mig llarg d’exemplars, per valor de 20,35 milions d’euros. Un 4% més de llibres i un 6% més de facturació que l’any anterior. Els responsables de vendes i de polítiques estan satisfets pel canvi de tendència, que vol dir que després d’uns quants anys les gràfiques de negoci tornen a enfilar-se. Tornem al creixement, ni que sigui un dia a l’any, en el consum cultural.

El rànquing a Lleida. En els llibres de ficció, l’encapçala Albert Espinosa amb El món blau. El primer autor lleidatà en aquest apartat és Emili Bayo amb la seva Puta pasta, en quarta posició. Pel que fa a no-ficció, el llibre més venut és Sóc de l’oest, del Sr. Postu. En l’apartat infantil, el llibre més venut és El monstre de colors, d’Anna Llena i el primer llibre lleidatà és La nena que volia ser la lluna, escrit de forma col·laborativa per nens i nenes de les escoles de Lleida.

Les lletres s’han convertit en números un any més. La festa del llibre és un pretext honorable que ens fa més cultes com a poble, sobretot a ulls del món i dels turistes atònits que aquests dies passegen per les rambles i avingudes. Tothom lloa la bonesa d’una aital jornada i fins i tot exportem el model a països i regions remotes. Tot molt bonic, molt cívic, molt idíl·lic, molt internacionalitzador, que diuen ara.

I el dia 24 torna la normalitat, és a dir l’atonia minvant del mercat del llibre, la manca de polítiques reals de suport i de foment de la lectura, uns plans d’estudis que amaguen les humanitats i eviten la formació d’esperits crítics d’una manera vergonyosa, l’absència creixent d’una crítica que mostri criteri davant els productes comercials de les gran editorials —com apuntava la poeta Dolors Miquel en un article revelador diumenge passat al diari Ara—, les estadístiques cuinades que diuen que els joves llegeixen cada cop més, sobretot en pantalles connectades a internet. Per a quan un estudi seriós que faci el seguiment de lectura efectiva d’aquest milió i mig de llibres venuts que ens va perfecte per vendre titulars de premsa i per a poca cosa més?

Sant Jordi muda molt, és cert, però cada cop s’assembla més a una orgia mercantil on no importa amb qui t’ho fas sinó la quantitat de vegades que aconsegueixes posar-la en remull. Per cert, i abans que me n’oblidi, enhorabona a tots els autors ponentins que presentaven novetat en aquesta magnífica i llibresca festa de la primavera.

Compra els llibres de l'autor a Amazon

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles, Llibres, Noms propis and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

2 Responses to La festa de la primavera

  1. Pons says:

    Pots fer una enquesta preguntant a la gent si es llegeix els llibres que es compra per Sant Jordi, però dona igual perquè mentiran.

    PD: Jo no vaig comprar cap llibre per Sant Jordi.

  2. Eduard says:

    Pons, la pregunta era retòrica. Ja ho sé que no el faran mai aquest estudi. Fins i tot jo potser mentiria, cada cop m’agraden menys les enquestes. Sempre hi ha algú que les utilitza a favor seu. Ep, i no passa res si compres llibres per sant Jordi sempre i quan no sigui una cosa anecdòtica la resta de l’any. Salut!

S'admeten comentaris