Per què el castellà no ha de ser llengua oficial

Avui em permeto contraposar algunes idees a la columna que, sota el títol «Per què el castellà ha de ser oficial», va publicar fa uns dies el Francesc Puigpelat, amb el qual compartim espai a Nació Lleida i veïnat balaguerí d’origen i a qui aprofito per saludar cordialment.

Totalment d’acord, Francesc, que la nova república catalana ha de ser un instrument al servei de tots els ciutadans. Sóc dels qui creu que si el nou Estat no ha de servir per garantir un bon regiment de la cosa pública, ja se’l poden ben confitar.

Ara bé, permet-me algunes discrepàncies. En primer lloc, en relació a la llengua, allò que ens hauria de preocupar és l’opinió dels lingüistes, que són els experts en la matèria. De la mateixa manera que en relació a l’economia ens interessa el que diuen els economistes. Hi estàs d’acord, suposo.

Els lingüistes tenen clar que el català es troba en una situació de conflicte lingüístic en relació amb el castellà, que és una llengua imposada a Catalunya, com bé saps. I quan dues llengües es troben en aquesta situació, la llengua forta acaba sobreposant-se a la feble, com tu mateix reconeixes. Acceptes que quan tenies quinze anys parlaves habitualment en català i que els teus fills parlen actualment en castellà amb els companys de classe, malgrat la immersió i malgrat l’oficialitat del català. Necessites, doncs, més evidències?

Com diu Pau Vidal, «el bilingüisme és collonut per a les persones però dolent per a les societats». Malauradament, el bilingüisme feliç no existeix en relació als grups socials. Pot existir en relació als individus. Jo tinc una neboda que parla català amb la seva mare i francès amb el seu pare. I ho fa lliurement, sense cap tipus d’imposició. Millor per a ella. El bilingüisme és viable també territorialment, en aquells espais polítics que agrupen comunitats lingüístiques diferenciades (el neerlandès i el francès a Bèlgica). El de Catalunya, però, és un cas de bilingüisme social que, en cap cas, es resol feliçment. Si les coses segueixen com fins ara, culmina amb la desaparició d’una de les dues llengües. T’imagines quina? El problema no és necessàriament demogràfic; és de preeminència d’una llengua sobre l’altra.

Jo tampoc em considero essencialista. Catalunya no existia fa 2.000 anys. Ni Espanya, ni Portugal. És probable que d’aquí a 1.000 anys Catalunya, hagi deixat d’existir, com també Espanya i Portugal. Si m’apures, al pas que anem, ves que no hagi desaparegut fins i tot l’espècie humana i les més de 6.000 llengües que encara es parlen al planeta…

Entretant, espero que Catalunya tingui ben aviat una constitució nova de trinca amb el català com a única llengua oficial, no fos cas que algun il·luminat, emparat per la força de la llei, obligués la majoria de ciutadans a rebre la meitat de l’ensenyament en castellà, per exemple. En tot cas, que comparteixi cooficialitat amb l’occità aranès, en el supòsit que l’Aran vulgui seguir formant part de la nostra estructura territorial. Després ja aprendrem llengües a l’escola: el castellà, el francès, el basc, el gallec, l’italià, l’anglès, l’alemany, el xinès, l’àrab, el llatí e tutti quanti. I que a casa seva cadascú parli com millor li plagui.

(Article publicat a Nació Digital Lleida el 18/02/2015)



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris