Se non è vero, è ben trovato

santmametPocs dies abans d’acabar el 2014 vaig tenir l’oportunitat de pujar amb una colla d’amics a la serra de sant Mamet. Era un dia típic d’anticicló hivernal, en què es dóna el fenomen meteorològic d’inversió tèrmica i la plana queda coberta per una espessa mar de boira.

Sant Mamet (1.391m) és el primer contrafort del Montsec venint de la Noguera. Nosaltres vam emergir a la clariana solar per la banda de Santa Maria de Meià i partint des del coll d’Orenga. Tot i que la pujada no té molta dificultat, en alguns moments el corriol s’enfila dret i pedregós i els tendons inexperts se’n ressenten. Durant l’ascensió (dues hores i mitja pausades) vam poder observar alguns vestigis constructius que ens evocaren temps de conquestes: el castell d’Orenga, la Torre de Mataperunya (o Casa Forta de Rocaspana) i la Torre de l’Espinal.

Ja al capdamunt, l’esplèndid cim assolellat contrastava amb l’immens llençol de boira que s’estenia als nostres peus, només esquinçat per la majestuosa presència del Montsec, alguns turons propers, les crestes prepirinenques i, allà lluny, les columnes calcàries de Montserrat, talment un misteriós vaixell transatlàntic solcant l’horitzó.

Vam visitar la capella dedicada a sant Mamet i el refugi adjunt. El sant (arquebisbe Mamertus de Viena, s. V dC) és venerat amb fervor a Rubió, Figuerola, Fontllonga, Montclar, Baldomar i Alòs de Balaguer, des d’on cada 11 de maig surt una romeria que acomiada el fred i les gelades de l’hivern. Les mares en període de lactància s’hi encomanen perquè els doni llet per criar la canalla i és el patró de les dides, per l’evident i alhora inversemblant homofonia amb les glàndules mamàries. També és invocat pels pagesos en temps de secada, com canten els Goigs publicats a Lleida el 1885.

Després d’una estona de contemplació del fantàstic paisatge, vam menjar torrons, vam brindar amb cava i vam entonar nadales. Finalment vam llençar-nos en un descens vertiginós de només 50 minuts fins a retrobar el punt d’origen de l’excursió.

Malgrat ser un incrèdul, aprofito el tombant pseudoreligiós d’aquest recorregut descriptiu per fer ús d’algunes prerrogatives: em farà feliç que en aquest 2015 sant Mamet ens protegeixi de les gelades i de la secada. Però sobretot espero que, en aquest any que tot just comença, tinguem tots plegats molt bona llet i ens ragi generosa la mamella. Se non è vero, è ben trovato.

(Article per a Nació Digital Lleida, 07.01.2015)

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles, Gràfica, Paratges and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris