Notícies de la indigència literària

Recullo quatre notícies il·lustratives de la trista misèria que envolta l’ofici de l’escriptura i que han sorgit en els darrers quinze dies.

La primera es desprèn del titular «El 90% dels escriptors en llengua catalana no poden viure de la seva feina». La va fer pública l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i és el resultat de l’enquesta «Escriure en català: estat de la professionalització» que ens va fer arribar als socis fa uns mesos. Us imagineu que el 90% dels mecànics, dels metges, dels forners o dels diputats al Parlament haguessin d’exercir un altre ofici per guanyar-se la vida? Jo no, i mira que ho intento.

La segona notícia la va donar a conèixer el Gremi d’Editors de Catalunya el divendres passat: les vendes al sector editorial han caigut al voltant d’un 40% els darrers cinc anys. A poc que ens hi esforcem, en cinc anys més liquidem el 60% restant del negoci i ens oblidem del tema ja d’una vegada per sempre, no?…

La tercera nova és en realitat una contranotícia fake que ha circulat per twitter i facebook, i que van recollir alguns mitjans: tres encaputxats —un d’ells amb faldilla curta i sabates de taló— estavellen un Mini contra l’aparador de la Llibreria Calders de Barcelona i s’enduen tot de llibres en sacs i caixes. El suposat robatori va ser enregistrat per les càmeres de seguretat i els lladres es van permetre fins i tot el luxe de triar alguns títols del seu botí. Pispes d’alt standing cultural? Mercat negre? Màrqueting viral? Enriure’s de la misèria pròpia? L’humor sempre funciona.

La quarta és la campanya que ha endegat el Departament d’Ensenyament per fomentar la lectura entre els estudiants amb la publicació de «La piràmide de la lectura», que vol engrescar els nois a adquirir hàbits lectors periòdics. Un cartellet amb dibuixos idíl·lics i amb un QR —que això fa modern i tecnològic— enganxat al suro de l’aula i tatxan!… Campanya feta.

Segur que furgant, furgant trobaríem motius per a l’optimisme; potser la propera quinzena… A algú li interessa encara la literatura en aquest país més enllà dels mateixos llunàtics que ens entestem a seguir escrivint? I que consti que dic literatura i no dic llibres, que són aquelles totxos caríssims farcits de paraules que venen per sant Jordi a les paradetes de roses i que la resta de l’any es poden baixar gratis en pdf en algunes pàgines d’internet. Hola!… Hi ha algú per aquí?

(Article per a Nació Digital Lleida, 17/12/2014)



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles and tagged . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris